1/3/09

Pianegonda & Zara

He perdut un collaret de plata de la marca Pianegonda. Un collaret dels bons, que se’n diu. De disseny. Dels que quan te n’adones que l’has perdut el cor et fa una mitja voltareta cap endavant. Me’l va regalar una persona molt important. Una persona Era. Era molt important. Era el futur. Era el noi perfecte. Era moltes coses que, com és fàcil deduir, no han acabat sent. Me’l vaig deixar al Zara (el collaret). Sempre perdo collarets quan m’emprovo roba. I fa dies que penso en el collaret. En que era molt maco. Que era molt bo. Però no truco al Zara. Com si sabés que aquesta ha estat una oportunitat única per desprendre’m. Com si temés que si truco la resposta serà que sí, que el tenen allà, que (contra tot pronòstic) me’l guarden. Hòstia tu. Ara resulta que aquell collaret que lluïa amb tant d’orgull i tant d’èxit en realitat em feia nosa. Doncs vaia. Fa molts anys em vaig deixar al tren Vic-L’Hospitalet del Llobregat la bufanda que la meva besàvia (moltíssims més anys enrere) havia teixit per la meva mare. Me’n vaig adonar en ser a l’andana. Cinc segons i ja hi tornava a ser, a l’andana. Amb la bufanda. Amb el cor bategant a mil i amb el dolor del cop sec de la porta del tren tancant-se sobre la meva espatlla esquerre. Si en sortir del Zara me n’hagués adonat d’això del collaret Pianegonda a l’emprovador, jo diria que hagués seguit caminant fent-me la dissimulada. Dissimulacaramula, que diu una meva amiga. Dissimula cara mula que la complicación es tuya.

4 comentaris:

g.g. ha dit...

Benvinguda al Bloggwolrd!
Ja saps que compartim idees (de vegades fem escrits del mateix tema simultàniament, sense haver-ho consultat) per tant aquest blog serà a partir d'ara parada obligatòria....
petons

Papasito ha dit...

Està molt divertit aquest últim...jeje
Crec que el millor indret pel teus escrits és un bloc.Si,ben fet.Hi passarem sovint.
ptns!!

de la VIRGINIA FOCHS ha dit...

Gràcies contertulians!! Sense vosaltres això no tindria tant d'èxit... Milpetons i espero caminar molts anys amb la vostra companyia... :-)

xixi ha dit...

Ostres ostres,
a partir d'ara ja tinc un nou blog interessant per a repassar cada dia.
Benvinguda Virginia, i que sàpigues que m'agraden molt els teus escrits
Ptó