Estic sentada en un bar. Hi ha llibres i fum i cafès. Aïllament. Un amic de la Virginia es despedeix després d'haver-me parlat d'una brúixola i d'un tal alexrovira. Us el recomano (té un llibre).
A vegades entres en la vida d'algú i es desemboquen els mecanismes d'un tsunami.
D'altres, entres en la vida d'algú i tot segueix pla i en suspensió (armònic, en diuen alguns).
"La inestabilitat t'obliga a activar la brúixola que t'indica cap on has d'anar", torno a pensar en l'amic de la Virginia.
Dubto seriosament que algú mai t'agraeixi de tot cor (aix) haver-lo acompanyat en la línea recta.
X-times myspace. Això és Dansa.
Fa 14 anys
Entrades
2 comentaris:
La meva brúixola es marejava dins la bitàcola (o això pensava) fins que vaig conèixer VirginiesFochs que amb el seu exemple em van ajudar a llegir-la.
Gràcies pel far que vas encendre
Gràcies per TOTS els moments!! :-D! És fantàstic tenir a gent com tots vosaltres al costat... gràcies a això tinc prou tranquil·litat com per finalment asseure'm i escriure!! (i també em doneu mooolt material, no et pensis!!!jajjajajajj)
Publica un comentari a l'entrada