Llista de sospitosos

Avui he anat a veure els Reis. Els de l'Orient, els que porten coses a la gent. Les passes s'afanyaven per agafar lloc en primera fila, la Virginia corria davant meu i em donava pressa. Que comencen a les 7 em deia, afanya't! Gent i gent sortia de tot arreu i s'escampava en una doble filera, infinita i endreçada a la vora de carreteres i voreres. I de cop el so d'una sirena, i unes flamarades al fons. La Virginia s'inclina bruscament sobre la barana d'alumini que acordona el nostre tros de vorera, endreçat i infinit. Ja venen! Ja venen! Tinc papallones a la panxa i estic impacient, però miro a la Virginia amb aquell aire d'estar per sobre de tot que fem servir a vegades els adults quan mirem els nens. He somrigut, no he estat pas desagradable, però se m'escapa certa condescendència. I a l’estómac hi tinc papallones. Ja les fem els grans aquestes coses. I llavors de cop i sense saber com apareix davant meu una carrossa amb un rei que és mag i que porta molts regals i em pica el nas com quan estic a punt de plorar i se m'obren els ulls com plats i ja no sé què fa la Virginia perquè m'és igual estic flipant encara serà veritat que tots aquells regals no són de paper cartró i estan plens amb tot allò que sempre hem volgut i hem desitjat.

I em quedo allà. Parada. Els Reis de l'Orient existeixen. I em torna a picar el nas. I m'agradaria quedar-me allà per sempre més. Però tinc un cervell que no em funciona bé i que de cop em puteja i em recorda que tinc una Visa en números vermells per culpa de tots aquells regals que ara em pensava que els feien els Reis de l'Orient i es veu que no, que els faig jo, i que els del banc passen de fer màgia a favor meu, tot i que tenen més pasta que tots els reis junts. Ja els hi val. Ja ens val a tots plegats.

Avui he anat a veure els Reis amb la Virginia i ara estic embolicant regals. Abans m'he aguantat les llàgrimes però ara ja no puc. Em cauen malament els del banc però jo no paro de comprar. Tinc un pis amb rentaplats i un iPod connectat a un MacBook. Visc a Occident, una part del món on pots comprar sense tenir i on la preocupació per no anar depilada s'accepta com a preocupació acceptable. A Orient, d'on he arribat a creure que venien els reis a portar coses a la gent, s'estan matant a hòsties. A trets, millor dit. A bombes, directament. A hores d'ara a Orient hi ha moltes Virginies mortes. I ja m'és igual de qui és la culpa (tot i que tinc llista de sospitosos).