Cauen gotes

Cauen gotes. Pacpacpacpac tctctctctctctc. Fa dies que no veig la Virginia. Amb tanta pluja es deu haver quedat a casa seva. A mi la pluja m’estressa força. I més avui. M’he llevat, he posat els peus a terra, he mirat per la finestra i he vist un forat a l’horitzó. No es pot estar tan bé. La felicitat t’atonta i no et deixa fer res. Deixes de veure Virgínies i comences a veure forats. És així. Arreglem-ho doncs.

He baixat les escales despullada, he entrat a la dutxa, m’he depilat, m’he posat crema d’olor llimona, he estrenat roba interior, m’he arreglat. Arrecades. Rímel. Gloss. Un bon pentinat amb el secador. Melena llarga i ondulada. Faldilla vermella, llarga i acampanada. M’ho repenso i em torno a desvestir. Em quedo despullada davant el mirall. Agafo les tisores i faig allò que he vist fer a tantes pel·lícules. Em tallo els cabells. Em torno a vestir. Els cabells que m’han quedat per la roba em piquen i trobo a faltar la meva melena. Agafo aire. L’aguanto mentre marco un número de telèfon. I ara no sé com dir-ho això. Resulta que truco a la persona que m’ha tornat a fer creure que aquesta història de l’amor és certa i li dic que no la vull veure mai més, que tot això és massa irreal, massa vulgar, massa pesat d’aguantar. La persona que m’ha tornat a fer creure que aquesta història de l’amor és certa no entén res, em diu que m’esperi, que en 5 minuts és allà i parlem. Buf. Com sempre. Ara ve la reconciliació i el final feliç. Agafo el bolso, el tabac que mata i les targetes de crèdit. Surto de casa i faig un cafè amb llet al bar de davant de casa. Deixo el cafè amb llet a mitges i corro cap casa. Obro la maleta i hi llenço a dins una síntesi de la meva vida. Truco un taxi i desconnecto telèfons, endolls, llums, aigua i comptadors. Me’n vaig. A Berlin. Potser allà puc veure més sovint la Virginia.