26/9/09

Res de bo


En Sergi Tizón a vegades se sentia tant sol que es posava a multiplicar.
Trespernouvintiset.
Noupervintisetdoscentsquarantatres.
Vintisetperdoscentsquarantatres, això ja estava millor, era una de difícil i el mantindria aïllat una bona estona.
En els espais de càlcul sentia almenys que coneixia el procediment. I de pas deixava de sentir totes les subconverses que notava vers ell. Les mirades amb teló de fons inquietant. Les conspiracions per excloure’l del cercle. Tot existia perquè ell ho veia, ho podia percebre. No era tonto, ell.
En Sergi Tizón tenia la mateixa edat que la Virginia, la nena de rínxols que l’ajudava a acabar amb la multiplicació, quan la cosa se li enredava massa. De fet ara fa uns dies que veig la Virginia corrent amunt i avall amb una calculadora perquè es veu que les operacions cada cop són més incalculables. I la veig molt preocupada. Parpelles avall mirant de reüll. Ella sap perfectament que quan algú es posa a multiplicar d’aquesta manera no pot voler dir gaire res de bo.

5 comentaris:

Clidice ha dit...

un relat excel·lent, espero que continui :)

de la Virginia Fochs ha dit...

Moltes gràcies, Clidice, em comprometo a complaure't ;-D!!

eme de rita ha dit...

jo també vull saber si la Virginia segueix multiplicant o li ha fotut una patada a la calculadora per deixar de fer números i posar-se a explicar histories.... :)

de la Virginia Fochs ha dit...

jajjajajajajjaa em fas molt riure Rita... m'estic entrenant per fer la patada... de fet estic arribant a uns quants resultats de les primeres equacions ;-)

Anònim ha dit...

m'encanta Virgina........