16/8/09

Veu que crida

***participació al 121è Joc Literari de Jesús M. Tibau a tens un racó dalt del món ***



Volto per carrers que han deixat de ser i on han caigut construccions noves. Els meus records tenen feina. M’assec sobre una pedra. Allò era casa meva. Jo tenia la clau d’aquella porta que ara cau a trossos i havia netejat cada matí els graons del jardí on ara ell insolent com si res descansa. Quatre potes penjant que sovint en són set ensenyen les urpes amagades. Allò és casa meva. I ell com si res. Ulls traïdors tancats. Llàstima de blau i lila elèctrics. S’obre dins meu la ràbia. Odio els animals que tafenegen pels meus racons amb aparent sense consciència. M’assec sobre una pedra i a la bossa en porto una altra. La trec, l’aixeco amb força per sobre meu i la deixo caure amb força sobre el morro de bigotis endormiscats. En el silenci d’estiu no sento res més que un cop fort dins el meu cap. L’agafo per la cua i el llenço rere el marge. I he volgut dir que llenço l’animal, el cap estic condemnada a portar-lo a sobre. Veig la Virginia de lluny que inmòbil em diu alguna cosa que no entenc i que acaba amb perdent. Ni me l’escolto. Hi ha massa béstia espaterrada indiferent sobre el dolor.

5 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

moltíssimes gràcies per estrenar-te en aquesta mena de jocs.

Joana ha dit...

Un post molt simbòlic i creatiu. EStic meravellada de veure com anem interpretant la foto de diferent manera i van sortint resultats fantàstics.
Una abraçada.

de la Virginia Fochs ha dit...

Gràcies Joana! La veritat és que sí, és divertidíssim i molt interessant veure totes les participacions, oi? I gràcies per llegir-me, el teu blog i d'altres que he descobert aquests dies han estat una gran inspiració!!

una abraçada

Bernat Mestre ha dit...

Genial!!
Quina manera de jugar amb les paraules! Les interpretacions se m'apareixen a tres o quatre paraules de distància, però els ulls no poden deixar de llegir per esperar el pensament. És una cursa estranya la que em fan patir els teus escrits: en primera posició els ulls no poden parar de percebre les paraules que creen, en segona posició, interpretacions diverses a certa distància que arrosseguen, en tercera, emocions que pugen i baixen.

MUA!!!

de la Virginia Fochs ha dit...

tens raó Bernat, això cada vegada és més autoajuda jajajjajajjajajjajajaj Gràcies rei, per entendre tan bé tot aquest univers.

Per cert, ja tinc localització per l'obra!! ;-)