Avui he conegut la Virginia. Estava davant d'una casa amb porta marró, dos pisos i un terrat amb una pedra. No arribava al timbre i l'he ajudat a enfilar-se. Ulls clars oberts i una rialla que em dóna les gràcies. I una àvia que obre la porta i diu un hola maca suau i tendre, feliç i enèrgic. La veig entrar d'una revolada i rere els vidres intueixo una vida que he perdut. A la butxaca hi porto una clau. A vegades guardo coses bastant inútils. A vegades faig coses extranyes. Com tancar un armari buit i quedar-me la clau per tocar els collons del nou amo de tota aquella vida que només era meva.
Entrades
1 comentari:
L'altre dia em vaig trobar a mi mateix, quan era petit, en un somni. El petit jo em va donar una clau. Una amiga meva diu que els nostres nens petits ens donen coses si els hi demanem. Potser aquesta clau obra la meva infància en el meu present adult. Sí, obriré la porta, tinc ganes de gaudir la vida amb la intensitat d'un infant. I és que són tan llestos!!
Abraçada
Publica un comentari a l'entrada