Peu fora el llit

Aquest matí m'he llevat i la Virginia s'ha volgut quedar al llit. M'ha dit que no sabia per quin peu baixar i que s'estimava més quedar-se allà, als llençols. No li he dit res, perquè encara recordo aquell hivern dels meus 10 anys, quan el primer que feia en llevar-me era analitzar obstacles i comptar les hores que faltaven per tornar al llit. Tampoc és que volgués dormir, simplement volia estar allà. Dormir no m'ha proporcionat mai tranquil·litat, ni quan tenia 10 anys ni ara. Hi ha coses que no canvien mai. Hi ha coses que amb el temps simules haver superat. Per això et lleves i poses un peu a terra fent veure que saps que aquell és el correcte. Per això he deixat que la Virginia es quedés al llit. Ella encara diu la veritat.