16/11/10

Ja no hi és





Va passar per davant de casa seva i casa seva ja no hi era.

Travessà el carrer i posà el peu dret en el solar en runes.

Ningú mai més la va tornar a veure. 
Línia número 4.
Fi.






5 comentaris:

eme de rita ha dit...

qui no hi és nina?...

Clidice ha dit...

Vaja quina sorpresa veure't al capdamunt del blogroll! :)

Jesús M. Tibau ha dit...

petjada de comiat definitiu

mama ha dit...

Ja saps que: "el que es guarda dins el cor no es perd mai" Sempre estarà amb nosaltres el Passeig de S.Joan,87. A la fi, ella ja ens deia que durarien si fa no fa el mateix i així ha estat.
Ha encabit tants bons records que "segundas partes" mai serien bones. I com diu el poeta: "no la toques ya más que así es la rosa".
Ja l'aniré a trepitjar també. Petonassos

de la Virginia Fochs ha dit...

Un petonàs a tots! Això és com els bons amics, quan tornes sempre hi són! ;-) El comiat a una etapa es va perfilant, sip ;--) però la intenció de tornar als blogrolls també! ;-)