Veu que crida

***participació al 121è Joc Literari de Jesús M. Tibau a tens un racó dalt del món ***



Volto per carrers que han deixat de ser i on han caigut construccions noves. Els meus records tenen feina. M’assec sobre una pedra. Allò era casa meva. Jo tenia la clau d’aquella porta que ara cau a trossos i havia netejat cada matí els graons del jardí on ara ell insolent com si res descansa. Quatre potes penjant que sovint en són set ensenyen les urpes amagades. Allò és casa meva. I ell com si res. Ulls traïdors tancats. Llàstima de blau i lila elèctrics. S’obre dins meu la ràbia. Odio els animals que tafenegen pels meus racons amb aparent sense consciència. M’assec sobre una pedra i a la bossa en porto una altra. La trec, l’aixeco amb força per sobre meu i la deixo caure amb força sobre el morro de bigotis endormiscats. En el silenci d’estiu no sento res més que un cop fort dins el meu cap. L’agafo per la cua i el llenço rere el marge. I he volgut dir que llenço l’animal, el cap estic condemnada a portar-lo a sobre. Veig la Virginia de lluny que inmòbil em diu alguna cosa que no entenc i que acaba amb perdent. Ni me l’escolto. Hi ha massa béstia espaterrada indiferent sobre el dolor.

Trobo a faltar la teva samarreta

Volia escriure quatre paraules que ho resumissin tot perquè ja és tard. Tinc són però recordo els mil·límetres de pell i les mans sota la samarreta. Tot és avorrit però tu rius quan t’ho explico i de cop se’m confons amb els altres. Tinc diferents residènces al cor i sovint les visito i llavors escric. Ara he perdut una història que anava d’una noia que des de l’altra vorera del tramvia quedava atrapada en els ulls d’un noi amb barba i amb cabells llargs. L’he perdut just en el moment en el que anaven a començar a parlar. Potser això són les quatre paraules que volia salvar. Que ella i ell hi són. Que han pujat al tramvia i a hores d’ara parlen. Que si tanco els ulls li podré donar la mà i si estic de sort sentir els mil·límetres. Que quan tanco els ulls visc en altres cases de pisos i escales i ascensors i avions perduts. Que la Virginia m’ha dit que quan dormim en un món estem desperts en un altre i a la inversa.
Que jo penso que sóc d’un altre món i que trobo a faltar la conversa que ens durà a dormir junts. Dormir. Somniar. Samarreta. A vegades em passa com a les meves històries. Em perdo.