La porta verda

Un dia vaig parlar d'una porta verda i el 87 del Passeig Sant Joan encara existia. Vaig parlar de la porta verda i em vaig sentir com si ja ho hagués perdut tot. Com si hagués viatjat endavant. Vale, bueno, molt bé. O sigui que ara, que ja ho he perdut tot, que el 87 del Passeig Sant Joan ja ha desaparegut, dec poder viatjar enrere i pintar la porta d'un verd encara més fort i més brillant i més permanent i posar-hi una alarma antiincendis i antiallanamientos de morada i antifaç per no veure i barrar-la amb candaus i amb claus amb armari i amb dies al terrat i amb dents postisses dins un got i amb polos abans de dinar i amb pessetes per tot el que vulguem i amb porquesepuedes i amb petons i amb provocacions i amb humor i amb molt d'amor. Pintar-la ben fort perquè ningú me l'esborri.